El passat
divendres dia 25 de novembre, en motiu de la celebració de St. Josep de
Calassanç, els alumnes de secundària i cicles formatius vam assistir a una
xerrada-conferència a càrrec de la Sra.
Soumaya Waez responsable de l’Associació Solidària amb el poble Siri.
-Si s'hagués de definir, com ho faria?
Em considero una persona molt oberta, molt simpàtica i crec que fins i tot generosa., després d'haver
tingut a casa fins a deu persones provinents del conflicte de Síria.
M'agrada informar-me i sempre que puc ajudo o intento enviar ajuda a Síria. Em definiria com a solidària.
- Hem llegit que vostè i el seu marit
financen una farmàcia a Turquia. Com va sorgir aquesta iniciativa?
Aquesta iniciativa va sorgir quan uns familiars de Síria van venir a viure
amb nosaltres a Girona. A partir d’aquí vam voler fer alguna cosa més per
ajudar-los, no només aquí, sinó que
també poguéssim ajudar allà.
Ens vam fer membres d'aquesta coordinadora d'entitats que es diu « xarxa Bonyan» i
que té la seu a Turquia. Ells són els que ens marquen les diferents necessitats
que hi ha.
A partir d’aquí nosaltres com entitat vam decidir que aquest era un repte
que podíem assumir. Recaptem diners i els enviem per poder pagar
aquest lloguer de la farmàcia.
- El seu pare ja va marxar de Síria per la
repressió política. Això li fa més fàcil entendre la situació dels refugiats?
Sí, tot i que en aquest cas el meu
pare va ser un immigrant, no va ser un refugiat, però les coses a Síria no han
canviat.
Primer amb Háfez al-Ásad ja hi havia
repressió. Quan el meu pare va estar a la presó simplement per estar en un
sindicat estudiantil, la seva mare ho va tenir molt clar i li va dir: «Te'n vas
cap a Espanya amb el teu germà». (Tenia aquí un germà gran que estava estudiant
medicina) I va ser així com el meu pare va sortir fa 35 anys de Síria i no
hi ha tornat ja que allà el consideren
un desertor, una persona que ha fugit. I com que Síria té un dels millors
serveis secrets del món la primera vegada que jo vaig anar a Síria amb 8 anys,
no me'n recordo quantes vegades el meu oncle va haver d'anar i tornar a la
policia explicant on era el pare “d'aquesta nena”. Al final, el meu oncle va
explicar-ho molt bé i ja va estar:
“Mireu, aquesta nena és espanyola, no té passaport siri, ni nacionalitat síria,
per tant, l'heu de deixar tranquil·la”.
- Quines ajudes creu que hauria de donar
Europa per tal d'ajudar el poble sirià i que a la vegada els ciutadans europeus
no se li poessin en contra?
És molt complicat perquè estem en un món global, i en crisis i això fa que
al final sempre es culpabilitzi algú.
És a dir, aquí hi ha molta gent que, potser per ser una mica curts de mires
o bé incultes, quan veuen que no poden tirar endavant la seva vida, culpen els
immigrants i diuen que ens treuen la feina i s’obliden que han vingut també per
treballar i que també són motor del país.
Doncs una mica, a Europa està passant el mateix, no és conseqüència només
de la guerra de Síria, ni dels refugiats però estan proliferant els partits
d'extrema dreta, per exemple, com el de Le Pen a França o els que estan a
Itàlia o Alemanya.
Què passa doncs? Que veuen també els refugiats com una amenaça, enlloc de
donar-hi la volta i veure-ho com una oportunitat.
Alemanya és dels països amb la població més envellida del món, però és que
Europa ens estem envellint, ens fan falta treballadors. Que passa? Alemanya va
acollir molts milers de refugiats, els ha «triat» s'ha quedat els millors, els
que tenen carreres, la resta l’ha enviat cap a altres països i ara que ja té
garantides les seves pensions, és a dir, aquesta gent començarà a treballar,
començarà a crear riquesa i es farà més jove la seva població, ha dit: fins
aquí, ara fem tancar la frontera i ja no en volem més, és a dir, fins i tot
aquí hem sigut egoistes. Que hauríem de fer? No ho sé, no puc dir-ho perquè no
ho sé. Moltes vegades els rebels, el que demanen a Europa és: controleu l'espai
aeri, és a dir, si controlen que no pugui haver-hi bombardejos d’al-Ásad ni de
l'ISIS, nosaltres ens encarreguem d'acabar de conquistar i de guanyar la guerra.
És molt complicat això. Penseu que França, per exemple, va voler intervenir, va
atacar l'Estat Islàmic a Síria i després va haver-hi un atemptat a França,
per tant, és molt complicat.
- Aquesta guerra destrossa diàriament
moltes vides i moltes famílies, creu que aquesta gent podrà refer les seves
vides i tornar a ser feliç amb les seves famílies?
No ho sé, és molt complicat. Hauríem de preguntar, per exemple, si els que
van sobreviure alguna de les guerres europees, han aconseguit ser feliços. La
filla de la germana del meu home, té uns mesos més que el meu fill, farà 10
anys. Al principi del conflicte, de la guerra quan escoltava un avió es posava
sota la taula, ara ja no. Han bombardejat la seva escola, i els vidres de casa
seva s'han trencat infinitat de vegades perquè cauen bombes... aquesta nena penso que estarà marcada tota la
seva vida, o sigui, serà molt difícil poder normalitzar.
- Per últim, creu que aquesta guerra té
solució o serà una guerra permanent?
Aquesta guerra té solució, però és massa aviat. Jo crec que això durarà
encara molts anys. Això també depèn dels interessos de Rússia, Estats Units...
I si arriben a un acord entre ells.
Penso que Síria acabarà dividida. Penseu que Rússia militarment és molt
forta. Totes les armes que no ha pogut provar,
les està provant a Síria.
A Síria, des de fa uns mesos exploten bombes noves. Normalment la gent quan
hi ha bombardejos s'amaguen als pàrquings, als búnquers... a sota terra. Doncs
ara hi ha una bomba dissenyada a Rússia que es diu «bomba terratrèmol», cau la
bomba, cau l'edifici i sacseja. Fa que tot acabi de caure, i la gent que és
amagada al pàrquing també mori. Quan cau un míssil, fa un forat i cau tot els
que té al costat, doncs imagineu-vos que aquest míssil té com una mena de màniga
amb dos quilòmetres d'explosius. Per tant, cau el míssil i deixa tota una línia
de tres metres d'ample, de dos quilòmetres tot queda destrossat. Al principi de
la guerra utilitzaven gas que la gent
inhalava i moria. Ara estan provant el fòsfor, una pols que cau i et crema. És
molt complicat.
Una cosa que sempre dic a les xerrades, però que avui se m'ha oblidat i que
també és molt impactant: la gota que va fer vessar el got, que va fer iniciar
els conflictes a Síria, va ser que uns noiets de 13, 14 anys van fer una pintada
com les que sortien a la tele, i van posar: Volem més llibertat! El cap de la
policia va buscar qui va fer la pintada, els va agafar i els va torturar, amb
13 anys. Els va arrancar les ungles de les mans i dels peus i quan els va
deixar anar. Tota l'escola, tota la gent que els coneixia es va mobilitzar i
van fer manifestacions. La policia les va reprimir violentament i és clar que
no va aconseguir reprimir-ho sinó que va aconseguir, el contrari, que és fes més gran.
Síria, si que té un dictador, però un dictador “benvolent”. Permetia
internet, quan veia que la gent es
queixava, pujava una mica els salaris, baixava el preu del pa, del sucre... així
anava calmant els ànims. Però davant d’aquest fet no va saber reaccionar.
El cap de la policia és el cunyat d'en Baixar al-Àssad, el germà de la seva
dona, i el va recolzar. La gent no ho va tolerar. Van començar les
manifestacions, van començar les represàlies i mica en mica va començar la
guerra civil.
Per acabar aquesta entrevista, farem una
ronda de preguntes curtes:
- Un somni:
La pau.
- Un país per viure:
Jo em quedo a Espanya, tot i que, quan sigui gran segur que tornaré a
Síria.
- Un futur:
Poder veure els meus familiars, que fa molts anys que no els veig perquè no
puc anar a Síria.
- Un sentiment:
De vergonya.
Moltíssimes gràcies per dedicar-nos el seu
temps i ser tan amable en respondre les nostres preguntes.
Alumnes
de 2n d’ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada